HISTÒRIA I ENTORN


El home que en veritat
vullga a son poble defendre
el primer que ha que fer
és estudiar i dependre.
(De l'Himne de Benassal)


Carles Salvador i Gimeno (València, 1893 - València, 1955).
Mestre, poeta i gramàtic. Cursà estudis de magisteri i exercí de mestre a Benassal (Alt Maestrat) durant molts anys. El 1919 publicà el fullet El valencià a les escoles i el 1921 llançà un manifest, Pro Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana, sense gaire èxit. Mantingué estrets lligams amb els intel·lectuals de la Societat Castellonenca de Cultura. Fou actiu col·laborador de la premsa de Castelló de la Plana, de València i de Barcelona i un dels principals animadors de les revistes Taula de les Lletres Valencianes i La República de les Lletres.
Com a poeta, estigué molt influït per Maragall i per Salvat-Papasseit i fou un dels capdavanters de l'avantguardisme literari a València, per la qual cosa hagué de mantenir dures polèmiques amb els escriptors conservadors. En la seva producció d'aquella primera època destaquen Plàstic (1923), Vermell en to major (1929), Rosa dels vents (1930) i sobretot El bes als llavis (1934), que marca, probablement, el zenit de la seva obra lírica. Fou, potser, el principal dels poetes valencians de l'època, segons palesa l'antologia La poesia valenciana en 1930.
Fou també important la seva prosa, tant la narrativa—La Dragomana dels déus (1920), L'artista de la Valltorta (1920),Barbaflorida professor (1930), El maniquí d'argila (1931)— com els assaigs: Elogi de la prosa (1928), Elogi del xiprer (1929),Elogi del camp (1930) i Elogi de la vagància (1937), reeditats el 1974. A partir del 1928 inicià la seva col·laboració amb Lo Rat Penat, que anys després resultaria fecunda.





Fou un dels principals promotors de la normalització ortogràfica al País Valencià. Destinat el 1934 a Benimaclet (Horta), la seva activitat gramatical pogué llavors atènyer major projecció. Fou nomenat director de número del Centre de Cultura Valenciana, on ingressà amb el discurs Qüestions de llenguatge (1935, reeditat el 1957 amb el títol Parleu bé). Publicà aleshores diversos opuscles gramaticals que foren decisius per a la divulgació de la doctrina gramatical de Pompeu Fabra al País Valencià. Després de la guerra civil, la seva poesia esdevingué menys lúdica i audaç i més tradicional i austera; publicà Nadal flor cordial (1943), El fang i l'esperit (premi de la diputació de València 1951). En prosa publicà un Petit vocabulari de Benassal (1943) i Les festes de Benassal (1952). El 1951 fundà dins Lo Rat Penat els cursos de Llengua i Literatura Valenciana, que desenvoluparen una eficaç tasca en uns moments difícils i per als alumnes dels quals publicà una Gramàtica valenciana (1951). El 1975 el Secretariat de l'Idioma a València fundà en memòria seua els Cursos Carles Salvador.








ENTORN GEOGRÀFIC


Benimaclet és un barri i districte (número 14) de la ciutat de València, a la part nord-est de la ciutat, que limita amb el barri d'Orriols a l'oest, Alboraia al nord, la Universitat Politècnica de València a l'est i la ronda de Trànsits (Primat Reig) al sud.

Benimaclet és, per extensió, el nom del districte 46020 de la ciutat de València, que engloba el barri i les zones recentment urbanitzades al seu voltant, així com la zona de la Universitat Politècnica de València, que rep el nom de l'àrea del camí de Vera. Amb la finalització de la ronda nord de València i la requalificació dels terrenys cap a Benimaclet, els últims reductes de la seua horta pràcticament han desaparegut. La seua població era de 30.789 habitants en 2008.
Annexionat per la ciutat de València, antigament gaudia d'entitat pròpia, amb la seua església, plaça major i una distribució de carrers com la d'altres pedanies que han estat absorbides per la capital. Encara existeixen antics cartells en alguns carrers en què es llig literalment: “Pueblo de Benimaclet”. Benimaclet va ser municipi i va tenir alcaldia pròpia i autònoma des dels inicis del segle XVI fins al 1878, any en què va ser annexionat a la ciutat per decisió de la Diputació de València, que no va voler ajudar-li a pagar els seus deutes. Des del 1878 fins al 1970 va ser pedania de la ciutat, amb alcalde pedanipropiLa consciència de poble queda patent escoltant els seus habitants, que quan es dirigeixen a fer compres al centre de la ciutat de València ho expressen dient: “me'n vaig a València.”; o els habitants de la seua amenaçada horta que, quan van a Benimaclet, utilitzen expressions com ara: “anem a missa al poble”.


Benimaclet és un dels barris de la ciutat on encara es sent parlar majoritàriament el valencià en els comerços, els bars o al carrer. Associacions com ara Benimaclet Viu (feu clic en l'enllaç) treballen perquè el barri mantinga aquest tret fonamental de la seua identitat.

Benimaclet és un barri viu i actiu. Compta amb un teixit molt important d'associacions diverses que treballen per millorar la vida en el barri, pels drets de les persones que hi viuen i, en general, per fer de la ciutat un lloc més humà, just i solidari. Cada dia es convoquen actes culturals, reivindicatius, esportius, lúdics o informatius als seus carrers i places. Les activitats de l'esmentada Benimaclet Viu, de les Associacions de Veïns, i del Centre Instructiu Musical de Benimaclet en són bons exemples. Altres entitats, assemblees de joves i grups de veïns fan les seues propostes i treballen pel barri des dels seus particulars plantejaments culturals, polítics i socials. A aquest enllaç trobareu informació actualitzada del que s'esdevé al barri. Des del CEIP Carles Salvador us animem a participar en les activitats que s'hi organitzen, a conéixer Benimaclet i estimar-lo.

Per arribar-hi, us animem a que utilitzeu la bicicleta o el transport públic: diverses línies de l'EMT (10, 70, ...) travessen o s'acosten al barri, i des de 1995 Benimaclet està connectat amb el centre de València i l'horta (fins a Rafelbunyol) per les estacions de metro de Benimaclet i Machado (línia 3). A més, l'estació de Benimaclet serveix d'intercanviador per al tramvia (línies 4 i 6).

 Ací trobareu alguns videos i enllaços sobre el barri:

 Sobre la lluita per aconseguir els horts urbans: 



Galeries d'imatges de Picassa amb distintes activitats de l'Associació de Veïns.